MORET, XAVIER
«Sempre he pensat que la Patagònia és el lloc ideal per experimentar un renaixement de la imaginació mentre fem una immersió a fons en una naturalesa espectacular. Allà podem fer saltar a miques la rutina que ens atenalla, oblidar els desastres provocats per un cert model de civilització i somiar desperts en utopies i viatges meravellosos. I em consta, perquè ho he parlat amb molts amics, que no soc lúnic que ho pensa. En tractar-se dun territori llunyà, emboirat i nebulós, almenys pel que fa a la mentalitat europea, fa temps que la Patagònia sha convertit en un escenari eminentment literari que té la capacitat dexercir de gran catalitzador de somnis (
).
Va ser en el llibre de Bruce Chatwin, A la Patagònia, on vaig llegir una frase daquestes que tafanyes a subratllar: «La Patagònia és una amant exigent. ¡És una fetillera! Tatrapa en els seus braços i mai et deixar anar». (...) Haig dadmetre, però, que lobsessió per la Patagònia em ve de molt abans. Recordo que quan de petit llegia sobre la Patagònia argentina la imaginació sem disparava i em veia vivint infinitat daventures per aquesta terra escasament poblada que sestén al sud del riu Colorado, entre la gran barrera dels Andes i loceà Atlàntic, amb la desolació, la soledat, el fort vent, els grans ramats, les estancias i els núvols de pols com elements dominants. «Quan sigui gran, aniré a la Patagònia!», em repetia
(Xavier Moret, al pròleg)
